1985 - Pep Sala - Músic, compositor, arranjador, lletrista i productor.

1985		Banco, Duble Buble i música per a teatre Pep Sala passa a formar part, sempre com a teclista, del grup Banco, juntament amb Michel González i José Diego Buendía, amb qui realitza diversos concerts. El mes de març, el grup enregistra a Madrid el seu primer treball discogràfic, sota la producció de José Mª Guzmán. Durant aquest any, Pep Sala incorpora al grup Banco un alumne seu de l'AEM (Aula d'estudis Musicals) de Vic, en Ramon Altimir. Segueix col·laborant amb Rovi de Bar i també amb el grup escocès instal·lat a Londres So What, del qual són membres el seu amic Gerry Duffy i Rod Earl. En Pep participa en el primer treball del grup Duble Buble, "Urbi et Orbi", en què coincideix amb el seu amic Ramon Ferrer. Duble Buble esdevindrà un dels grups més importants de l’escena de la música catalana. També és professor de música a l'Institut del Teatre de Vic (Centre Dramàtic d'Osona) durant la primera part del curs. A la tardor compon l’obra American Suite, inspirada en pintures i poemes de Fidel Bofill.

1986		Nous amics, Carles Sabater i Joan Capdevila Aquest any Pep Sala és teclista de Banco durant la gira que la banda fa a Espanya com a teloner de Supertramp. En Ramon Altimir no forma part de la gira a causa del servei militar. L’11 de maig, a l’Aula d’Estudis Musicals (AEM), coneix Carles Sabater durant l’enregistrament d’un programa pilot per a TV3. En Carles n’és l’entrevistador. La complicitat que sorgeix des del primer moment els portarà a fundar el grup Sau. El 18 de maig, al Teatre Atlàntida de Vic, s’estrena el muntatge teatral Canigó, basat en el poema del mateix títol de Mn. Cinto Verdaguer, dirigit per Lluís Solà i amb la música composta per Pep Sala. Pep Sala crea la Sean McNanimus & the Big Band Bum Blues, una banda formada per professors i alumnes de l’AEM. En el concert de final de curs hi participa Carles Sabater: és la primera vegada que en Pep i en Carles estan junts en un escenari. Canten el tema “Take it to the limit”, dels Eagles. A l’estiu hi ha un primer intent de crear un grup amb Carles Sabater, juntament amb Quim Soler i Josep Lluis Pérez. El projecte no segueix endavant perquè en Carles està treballant amb la companyia de teatre La Vendetta en l’obra “Omerta” i en Quim Soler i en Josep Lluis Pérez s’incorporen a un grup nou anomenat El último de la fila. Pep Sala i Carles Sabater segueixen treballant plegats i engeguen un nou projecte. Sau ja és un fet. S'incorporen al grup Joan Capdevila, Carles Oliver i Pep Sánchez.

1987		Neix Sau Ramon Altimir torna del servei militar i s'apunta al nou projecte. El grup s'instal·la a “Les Tallades”, a Vilanova de Sau (Osona), poble que dóna nom al grup i on treballaran els dos primers discs. Sau està format per Pep Sala, Carles Sabater, Joan Capdevila, Carles Oliver, Ramon Altimir i Pep Sánchez. En Ramon Ferrer (Duble Buble) col·labora assíduament amb ells. A poc a poc el grup va definint la seva forma de treballar. Pep Sala és l’autor de la música de totes les cançons. Les lletres són escrites, en equip, per Carles Sabater, Joan Capdevila i el mateix Pep Sala. Durant l'estiu, al petit estudi instal·lat a casa d'en Pep, Sau enregistra una maqueta amb les seves primeres cançons. Aquest mateix any, Pep Sala compon la música per a l’obra L’estació de les dàlies, dirigida per Calixte Bieito i basada en diferents contes de Mercè Rodoreda. El 31 d’octubre de 1987, Sau realitza el seu primer concert en directe, en una festa a "Les Tallades" amb motiu de la Castanyada. A finals d’any, la banda comença a enregistrar el seu primer disc, No puc deixar de fumar. En Pep també participa en l’enregistrament del segon disc de Duble Buble, Clava’t, produït per Paco Trinidad.

1988		No puc deixar de fumar... Primer disc Editat per la discogràfica Audiovisuals de Sarrià, el primer disc de Sau, No puc deixar de fumar, es grava en només set dies a Aurha Studios i és produït per Pep Sala. Surt al mercat en un moment en que molt poca gent canta en català. El primer single és la cançó “Sense estil”, de la qual també es gravarà un videoclip realitzat per Brus & Ros. Sau comença a realitzar concerts presentant el seu treball. Al mateix any, Pep Sala participa com a teclista en la gravació del tercer LP de Duble Buble, Vides exemplars. Sau enregistra la canço “És qüestió de Knack”, per a l'obra teatral El Knack, dirigida per Ricard Reguant i en què participa en Carles Sabater com a actor. Pep Sala també composa la música per a l’obra Víctimes del deure, d'Eugène Ionescu, dirigida per Pep Colomer. Sau rep el premi Èxits d'or Catalans per la cançó "Sense Estil", inclosa en el disc No puc deixar de fumar, i el premi a la Popularitat de Radio 4 (Radio Nacional d'Espanya a Catalunya).

1989		Per la porta de servei i treballs com a productor Pep Sala és el compositor, colletrista, productor i guitarra del segon LP de Sau, Per la porta de servei, editat per les discogràfiques Picap i On the Rocks. El grup comença a ser conegut pel gran públic i cançons com "No he nascut per militar", "Corre, corre't, corre" i "Només ho faig per tu" són cantades per grans multituds arreu de Catalunya. La primavera-estiu de l'any 1989 també produeix el disc Via lliure de Maria Josep Villarroya, el disc Desig d'Héctor Vila, el mes d’octubre, i Sense retorn del grup Tancat per defunció, el desembre. Ma. Josep Villaroya versiona el tema de Sau “Al teu costat”. Durant aquest any, Pep Sala és escollit Osonenc de l'any per part del setmanari local Ausona. Rep el Premi Èxits d'Or Catalans per la cançó "Només ho faig per tu", inclosa en el disc Per la porta de servei de Sau. Premi Èxits d'Or Catalans per la cançó "Records d'Irlanda", interpretada per Héctor Vila en el seu disc Desig. Premi Èxits d'Or Catalans per la cançó "Princesa de bar", interpretada per Ma. Josep Villaroya en el seu disc Via lliure.

1990		Quina nit, la consolidació Pep Sala produeix, juntament amb John Marter, el tercer LP de Sau, Quina nit. És enregistrat als estudis Aprilia (Barcelona) i Swanyard (Londres) i editat per la discogràfica Picap. L'enginyer de so és Stuart Epps, que havia col·laborat prèviament amb artistes com Elton John o Led Zeppelin, entre d'altres. L'àlbum Quina Nit representa la consolidació definitiva del grup. Cançons com "És inútil continuar", "Encara que siguin de bar", "Perestroika", "Foc al cos" i el mític "Boig per tu" esdevenen autèntics èxits. Aquest mateix any, Pep Sala produeix els LP de diferents grups: Verges… i no tant d'Hernandez & Fernandez, Quina vida de Pixamandúrries i El blues del despertador de Trànsit. Obté el premi Disc Català de l'Any de Ràdio Nacional d'Espanya pel disc Quina Nit. Rep el premi Èxits d'Or Catalans també pel disc Quina nit i el Premi Nacional de Música del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Sau obté el premi Grup Català de l’Any i comença la gira del disc Quina nit.

1991		Gires, premis i artistes que versionen Sau Com a productor, Pep Sala produeix els treballs Segueix el joc de I-6, Ja t’ho miraré d'Estranquis i Cova de lladres de Parking. Se li concedeix el premi Altaveu'91 pel seu treball com a productor, juntament amb Marc Grau, i el Premi Nacional de Música. Aquest any, Luz Casal versiona “Boig per tu”, que en castellà titula “Es por ti”. La versió és un èxit a l’Estat Espanyol. La gira del Quina nit porta Sau al cim de l’èxit. Realitza una gira històrica de més de 140 concerts, entre els quals destaca el celebrat a les Festes de la Mercè de Barcelona del 1991, amb l'assistència de més de 130.000 espectadors. Sau signa per la discogràfica Emi-Odeon i enregistra el seu quart disc, El més gran dels pecadors, moment en què trasllada un estudi mòbil a l’hostal "La Riba", de Vilanova de Sau. El disc s’acaba als estudis Metropolis de Londres, produït per Pep Sala i Keith Bessey i amb la presència d'Ash Howes com a enginyer de so. És el primer grup de rock català que signa per a una discogràfica multinacional. Aquest disc doble arribarà a ser disc d’or.

1992		El més gran dels pecadors i concert a la Monumental Comença la gira 92 de Sau, amb dues incorporacions a la banda: Jordi Mena a les guitarres i Gerry Duffy a les percussions i veus. El 9 de juliol del 1992, té lloc a la Plaça de Toros Monumental de Barcelona un concert mític de Sau, ja que reuneix en un mateix escenari músics d’elit com Robbie Robertson (The Band), Phil Manzanera (Roxy Music), Luz Casal, Carlos Segarra i Dani Nel·lo (Los Rebeldes). És retransmès en directe per Televisió de Catalunya (TV3) i queda enregistrat en un disc en directe titulat Concert de Mitjanit. Pep Sala n’és el productor, i el disc surt editat per Emi-Odeon aquest mateix any. Cal destacar, també, el concert de clausura dels Jocs Paralímpics de Barcelona i la participació del grup a la inauguració dels Jocs Special Olympics. El més gran dels pecadors rep el Disc d’Or i el Premi Èxits d’Or. S'edita el llibre biogràfic de Sau No et diré cap mentida (però no et diré tota la veritat). És el primer llibre biogràfic d'un grup de rock català. És escrit per Magda Bonet i editat per La Magrana. La mítica revista musical *Popular 1* dedica un número especial al grup. Al mes de desembre Pep Sala viatja a Los Angeles (Califòrnia) per retrobar-se amb Robbie Robertson. Allà treballen en un projecte comú, el fruit del qual són dos temes inèdits gravats als estudis Village Recording de Los Angeles.

1993		Pep Sala & La Banda del Bar L'any 1993, Pep Sala edita el primer disc amb Pep Sala & La Banda del Bar, Fins que calgui, editat per On the Rocks. N’és el compositor, colletrista, productor, arranjador, cantant i guitarrista. El disc compta amb amb col·laboracions com les d'Aurora Beltran (Tahures Zurdos), Javier Vargas, Big Mama, Ia & Batista, o El Tricicle... El mateix any produeix el discs de Pau Riba (Disc Dur), Expresso de Bohemia (Fórmula magistral) i Estranquis (A contra corrent). També segueix realitzant sessions amb Robbie Robertson, Pino Paladino i Arran Ahmun, en les quals treballen cançons com “La llei del carrer” i “Dansant a mitjanit”. Ia & Batiste versionen la cançó “La Balada de la Banda del Bar”, inclosa en el primer disc de Pep Sala & La Banda del Bar, i Pep Sala participa en alguns directes de Ia & Batiste. Pep Sala & La Banda del Bar realitza la gira del disc Fins que Calgui, de la qual destaquen concerts com el realitzat al Sob de Nova York, el de la Crida, al Palau Sant Jordi de Barcelona, i el de les Festes de la Mercè de Barcelona al Palau Sant Jordi, juntament amb Joaquin Sabina i Loquillo y Los Trogloditas. Durant aquest any, Sau fa una gira pel País Valencià i les Illes Balears i només realitza dos multitudinaris concerts a Catalunya, el celebrat al Palau d’Esports de Barcelona, amb motiu dels 15 anys d’existència d’Amnistia Internacional, i el celebrat contra la SIDA al Palau Sant Jordi de Barcelona. Rep el Premi Èxits d’Or al millor disc pel disc El més gran dels pecadors. El músic espanyol Harly versiona la cançó de Sau “Envia’m un àngel”, en espanyol títulada “Envíame un angel”.

1994		Junts de nou per primer cop, amb Pino Palladino i Arran Ahmun Pep Sala i Keith Bessey, de nou, produeixen el sisè disc de Sau, Junts de nou per primer cop (Emi-Odeón). El grup recupera l'esperit dels seus inicis i enregistra la primera part del disc a l'estudi de casa d'en Pep, tal com van fer en la primera maqueta. Se'n venen 30.000 còpies en només dues setmanes i figura entre els 10 primers de la llista de vendes estatals ALEF. En aquest disc destaca la col·laboració de Pino Palladino i Arran Ahmun. Una nova gira, amb un directe espectacular, porta Sau per Catalunya, València, Andorra i Balears, amb una seixantena d'actuacions. Sau enregistra el tema "El teu estiu", que esdevé la cançó d'estiu de Televisió de Catalunya (TV3). Com sempre, la cançó és escrita per Pep Sala (música) i Pep Sala i Carles Sabater (lletra). Al mateix temps, Pep Sala produeix el disc d'Expreso de Bohemia A la misma hora. Sau rep el Premi Enderrock al millor grup i al millor directe. Premi Sputnick al millor videoclip. La revista Popular 1 publica un especial dedicat a Sau.