Per obra i gràcia de l’amor,
vaig caure en les mans de Venus,
vaig perdre l’oremus.
Em va tractar com un senyor.
Li obrí el cor de bat a bat
com aquell que no vol la cosa.
Res no em feia nosa
abans de que cantés el gall.
En estat de gràcia em va deixar
escoltant cants de sirena.
Res no és el que sembla,
ara estic curat d’espants.
Morfeu em va anar abandonant,
vaig tornar a la consciència.
Merda a l’espardenya,
tot ho havia somniat!