Cementiri de paraules
és a estones el meu cap
el meu cor un muscle a la deriva
qui dels dos té la veritat.
I en les nits de plaer solitari
quan ja no us trobi a faltar
aniré sota la pàl·lida lluna
amb la meva ombra
sempre al meu costat.
He malgastat set vides
buscant el que he anhel·lat
vaig buscant una sortida
que encara no he trobat.
Pujaré aquella muntanya amb tu
on el temps es pot parar
em perdré amb la mirada plena
en els llocs on m'he somniat.
La meva ombra sempre
m'acompanya
és el fidel animal
que si l'escupo mil cops a la cara
calla i accepta la nostra amistat.