Tu vens de molt endins
d’on les paraules s’escriuen per vuere’t
en l’infern de l’oblit
Sóc un viatger oblidat
sóc unes passes que vaguen per sempre
dins d’una sala de ball
Quan intento fer-te meva no vols
ets un amor a fons perdut

 

Sempre plou sobre els llocs humits
de la meva obscenitat
sempre plou sobre els llocs humits
quan intento fer-te meva no vols
amor a fons perdut

Et veig mirant un llac
i m’arrossego en el terra per veure’t
fins arribar-te a tocar

T’ofegaré en la nit
en la que els rellotges
s’aturin per veure
el meu somriure envellit

Quan intento fer-te meva no vols
ets un amor a fons perdut