Qui pot recordar tots aquells moments que es perden

Qui pot oblidar tots aquells records que es queden

 

Qui soc jo per demanar que s’aturi el pas del temps
Qui soc jo per esperar que tot sigui millor
Com l’anatomia de la relativitat
Sempre és més difícil saber del cert tota la veritat

Qui pot recordar tot allò que t’interessa
Qui pot oblidar tot allò que està tant clar

Saps que es mou la Terra i no sents el moviment
Veus que la matèria s’esborra o envelleix
Com l’anatomia de la relativitat
Sempre és més difícil saber del cert tota la veritat

Qui pot recordar quan la vida et ve de cara
Qui pot oblidar quan la nit sembla tan negra

Avui estic aquí assegut
Entre l’espai i el temps
Com l’anatomia de la relativitat