Quan la pluja fa remor de tren
quan la gent s'afanya pel carrer
quan s'encén un llum
sempre es fa més gran la tristesa.

Vaig pintant somriures de paper
sospesant el temps entre les mans
L'aire s'ha enfosquit i la nova nit passa de pressa.

I l'hivern que ja ha arribat, em porta vora el foc
el pensament d'altres temps millors
i els carrers engalanats amb les llums de colors
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

Estirat sobre un jardí de neu
faig dormir les mans dins de l'abric
miro cap al cel
i el veig tremolar com un estel.

Tirem pedres a tots els fanals
caminant amb el pas imprecís
volem veure si hi ha
darrera el núvol gris la nostra estrella.

Tants desitjos de prosperitat.
La tendresa es fa provisional.
Tant de bo tot això fos real
i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.