Sempre s’esfuma en l’horitzo
la teva veu dient un nom
ets un perfil dibuixat
entre les ombres de la nit

 

El so de la pluja al cel-obert
recorda el marc inexistent
d’una pintura al descobert
on no hi figuro

Desfes-te els cabells com la primera nit
intenta enganyar-me has de fingir
quan saps que sabem que l’amor ha fugit
cap a un altre llit

Sota la llum d’aquell hotel
llavis humits d’un llarg adeu
t’apartare i et mirare
entre les ombres de la nit

La teva imatge impersonal
es desfara damunt l’asfalt
com la sutil satisfacció
d’una victòria falsa