Rellisco embadalit,
mirant el passat pel retrovisor.
Sento el meu pensament,
tan enverinat en una direcció.

Però avui s’ha acabat,
vull tornar a lluitar,
vull sentir-me de nou un soldat.
De vegades, encara de nit, escric el teu nom.

El teu record s’esvaeix
com paper gastat que perd el color.
Les mans de la confusió
m’estrenyen el cos sense cap opció.

Però avui s’ha acabat,
vull tornar a començar,
vull sentir-me un vell partisà.
De vegades, encara despert, somnio el teu nom.

 

 

 

No espero res,
ni un cop de sort.
Val més morir en combat que viure vençut.

No espero res,
és part del joc.
Val més acceptar el risc de caure abatut
d'un tret d'amor.

Em sento un guerrer malferit
que segueix lluitant contra si mateix.
Sóc presoner del destí,
que em va segrestar aquí per sempre més.

Però avui s’ha acabat,
vull tornar-me a aixecar,
vull tornar a lluitar cos a cos.
De vegades, encara tot sol, crido el teu nom