Hi ha una espelma a la finestra,
des d'aquí es veu la claror
puc veure la porta oberta,
potser jo sóc la raó.

No vulguis saber
el que mai ningú entendrà
no vulguis tenir
el que s'escapa de les mans.

Dansant sola a mitjanit
quan la lluna és al cim
dansant fins perdre els sentits.
Quan el món cau en l'oblit
la puc veure dansant per tu
la puc veure dansant per tu i per mi.

Hi ha una espelma a la finestra,
ballant sola en la foscor
poc a poc es fon la cera,
lentament s'apaga el foc.

Hi ha un món secret
que mai ningú entendrà
hi ha un tros ocult
que mai descobriràs.

 

Dansant sola a mitjanit
quan la lluna és al cim
dansant fins perdre els sentits.
Quan el món cau en l'oblit
la puc veure dansant per tu
la puc veure dansant per tu i per mi.

No vulguis saber
el que mai ningú entendrà
hi ha un tros ocult
que mai descobriràs.

Dansant sola a mitjanit
quan la lluna és al cim
dansant fins perdre els sentits.
Quan el món cau en l'oblit
la puc veure dansant per tu
la puc veure dansant per tu i per mi.