Trossos de vida s’escampen.
Digue’m què hi faig jo aquí.
De cop la lluna s’apaga
i jo em sento morir.

Milers d’imatges s’amaguen
darrera el meu neguit.
La pluja remulla les cendres
del nostre paradís.

La ràbia em fa tancar els punys
veient com se’m fereix l’orgull.
Sento com perdo el control
caient poc a poc sobre el terra nu.

Digue’m què hi fem aquí.
No sé què espereu de mi.
Els meus temors, companys traïdors,
s’aferren fort al meu cor.



 

Digue’m què hi fem aquí,
sols en la negra nit.
El meu dolor, company d’amors,
s’abraça fort al meu cos.

Somriures que desapareixen,
que es fonen en l’oblit.
Mirades que mai menteixen,
que em lliguen per sempre aquí.

En un món on tot es compra,
vull comprar un somni nou
per guardar en un poema
tot el que vam fer tu i jo.

La ràbia em fa tancar els punys
veient com se’m neguen els ulls.
Sento com perdo el control
veient caure el món
on hem viscut tots dos