El meu món és incomplet
i jo et busco
entre les ombres de la nit

El meu món és tan confús
i jo l’omplo
amb poemes sense fi

Cançons que ningú escoltarà
poemes que ningú llegirà

A vegades quan em sento sol
puc veure en l’horitzó
un tros de lluna

A vegades quan et sento a prop
tu portes l’altre tros
i tot s’ajunta

Trossos que es troben a l’atzar
cossos que són dues meitats
tu ets un quart creixent
jo sóc un quart minvant
dues llunes en l’espai