Qui sap si mai podrem trobar
l’agulla del paller
qui sap fins on va anar a parar
el cul de mal seient
som dos somnia truites
que avui veuen les estrelles
qui va pagar els plats trencats
posant més llenya al foc
no corris per voler esperar
el dia menys pensat
qui va quedar amb un pam de nas
i uns ulls com dues taronges
quan va inventar la sopa d’all
s’hi va deixar la pell