Por, de caure al teu costat
i sentir que és buit l'espai
davant teu.

Por, de no poder ser millor
la pitjor soledat
d'un desert

Les angoixes em duran
el millor dels teus amors
i potser, en algun tros de mi,
podré reconèixer el teu nom.

Allunyat, recordat, on comença el misteri.
Amagat, oblidat, he robat en silenci
el teu nom. 

Por, de veure'm sol, tot sol,
però tan mal acompanyat
per mi mateix.
Por, de bategar tan lentament,
d'aturar-me
per un moment.

Les angoixes tornaran
amb totes les meves pors,
però potser,
en algun tros de mi,
podré reconèixer el teu nom