Volíem que allò fos per sempre,
volíem que fos diferent;
agafats al mig de la Rambla
veient com passa la gent.

Passant fulls al calendari
ens vam donar els millors anys;
sens semblava que eren quatre dies,
com passa a tots els amants.

Però de cop una nit trista,
la lluna deixa de brillar.
Tard o d'hora l'amor s'acaba,
un dia o altre tot se'n va.
Tard o d'hora el foc s'apaga
i tot queda fumejant.

Ara toco de peus a terra,
ara tot és diferent.
Tu ja saps que els anys tot ho curen,
però ho dibuixen a la pell.

De cop sento que algú em crida,
és millor que ho deixi estar.
Però mai oblidaré el seu somriure,
quan em veia arribar.