Plou com ho feia ahir
plou com sempre sobre humit
ja no queda el dret escollir.

Plou de nou aquest matí
plou i tot sembla tranquil
potser farà fred aquesta nit.

Tan sols queda el plor dels rostres espantats
enmig de castells de brossa fumejant
i els ulls tristos mirant al cel desesperats
i un farcell de vestits bruts tancats per la sang.

Un paisatge desolat
és tot el que n'ha quedat
ombres que no poden caminar.

Lluny de ser com era ahir
res queda per destruir
a qui li importa el que passi aquí?

Tot el que era seu ja són pilots de records
i els carrers ja són muntanyes de ciutat
i la ràbia és l'escuma que té el seu únic mar
en un món inexplicable igual que les seves morts.

 

Mira què han fet i perquè en nom de la llibertat
digues-me qui t’ho ha fet
digues-me qui en nom de la llibertat.

En nom de la llibertat
digues-me qui pot matar
digues-me qui en nom de la llibertat.

Avingudes sense flors, cementiris sense noms
som un crit d'alerta a un mal son.

Tot plegat és una farsa que té el color de la mort
com el túnel llarg on passaràs la nit
esperant que arribi l'alba
sents el silenci del llop
i et preguntes si hi haurà llàgrimes per tu.

Digues-me qui pot parlar
digues-me qui pot matar
digues-me qui en nom de la llibertat.