Els somnis que ha creat
no li caben a les mans
els dies se li escurcen
i la nit l'està ofegant
se li fa lenta la vida
i petita la ciutat
potser és l'hora d'anar-se'n

Té una maleta plena
que fa temps que va amagar
un destí que no té límits
i el "sentit de llibertat"
tot guardat a dins l'armari
preparada per viatjar

Li deia enlaira't, enlaira't,...
un dia podràs volar
li deia enlaira't, enlaira't,...
i ningú t'aturarà
"els ocells es moren engaviats
si no els deixes enlairar"
un dia obriràs les ales
sortiràs a descobrir
la llibertat

Ha escrit en un paper
"l'horitzó no té final
i quan més s'acosta el dia
molt més lluny se'm fa"
l'ha deixat sobre la taula
perquè algú el trobi demà
la ciutat està dormida
però comença a clarejar
ha marxat amb la maleta
i els seus somnis a buscar
un destí que no té límits
i el "sentit de llibertat"