Et portaré a somniar
a un lloc prop del mar
lluny d'aquí
on la gent no té res
on ningú és millor
que els seus veïns.

On no hi ha res a perdre,
tampoc res a guanyar,
on ningú s'afanya
per arribar.

On ningú ens espera,
on el sol mai es pon,
on ningú té pressa
per canviar el món.

Et portaré a somniar
molt lluny on la gent
ha embogit,
on ningú té raó,
on tothom està sol
i és feliç.

 

I buscaré en els teus somnis
el teu secret guardat
dins dels teus llavis
humits i tallats.

I els teus ulls tristos
que no gosen mirar
el cor solitari
tan vell i trencat.

Et portaré a somniar
a un lloc prop del mar
lluny d'aquí,
amb mi.