Fa molt temps que no se res de tu
el teu rastre se l’ha emportat
un vent fred vingut d’Escòcia
el mateix que un dia ens va fer trobar.

T’has endut amb tu moltes cançons
que amb el temps s’han convertit
en melodies del silenci
que has deixat per sempre mes aquí.

Ara dorms entre ombres
d’un somni del que mai despertaràs.

Quan el sol surt després de la pluja
i deixa en la terra olor d’humitat
i l’herba brilla plena d’espurnes
aixeco el cap al cel i et trobo a faltar.

Fa molt temps que no se res de tu
la teva música ha callat
però ben segur que la teva guitarra
en silenci no deixa de plorar.

Sé molt bé que les meves paraules
no arriben mai al mes enllà
però si mai se d’algúna pregària
pregare per tu si em vols escoltar.