Sembla que ja s’ha acabat la festa al pis de dalt
I ara prenc la fresca i prenc la pau
Tinc penjat el vell desig de no tornar-me boig
Els pensaments s’escampen i es desfan

El soroll que fa el cristall
S’esqueixa entre dos mons
Entre la finestra i el mirall

Flames grogues, foc roent
Encenalls d’escuma
Veig un cor covard que es fa el valent
en mig del patiment
Busco a fora i busco a dins
En mig de les espurnes
Veig un cor trencat que es fa insolent
Enmig de pensaments

Sembla que ja s’ha acabat la festa al pis de dalt
I no sé si és d’hora o es fa tard
Potser surto a fer un cafè per no tornar-me boig
O potser busco aire per respirar

El meu reflex en el cristall
Es crema entre dos focs
Entre la finestra i el mirall

Sembla que ja s’ha acabat la festa al pis de dalt
I em quedo entre la finestra i el mirall