M'he acostumat a la guitarra
m'he acostumat a estar cansat
a la primera llum del dia
a l'última ciutat
i a les hores de carretera.

Fins que calgui, fins que calgui.

M'he acostumat a estar sense casa
a l'habitació blanca d'hotel
i a un minut abans de tocar
quan sents la gent cridar
i a la resta de la banda

anirem d'un lloc a un altre
fins on puguem arribar

 

Perquè aquest és el nostre joc
un dia més aquest és el nostre joc.

Mentre hi hagi algun lloc on anar
mentre encara aguanti el cos
mentre hi hagi algú escoltant
seguirem.

Fins que calgui, fins que calgui.

Després que el concert acaba
els “pipes” ja van desmuntant
i a dormir de matinada
i aixecar-se cap al tard
amb la resta de la banda
no sabem viure d'altra forma
només podem seguir endavant.

Perquè aquest és el nostre joc
un dia més, aquest és el nostre joc.