Primeres pluges sobre el meu terrat
fa temps que no llegeixo, i aquest any el fred ve tard.
Volen les fulles oblidant el seu color
jo també m'amago a casa, fugint de la tardor.
I tot és gris.

Cauen dels arbres com els meus records,
i el vent se les emporta però ningú sap a on.

I tot és gris quan l'estiu se'n va
records en blanc i negre guardats en un calaix.
Tot és gris però el glaç ja es fondrà
que aquesta vida és borda i està per encetar.

Poesies trencades com jo faig també,
a cops, en hores tristes també estimo Baudelaire.

I tot és gris quan l'amor se'n va
absència de tendresa i excés de soledat.
Tot és gris però encara hi ha combat
i mentre hi ha lluita, hi ha llenya per cremar
I tot és gris, tot és gris.