Tu que m'has vist caure a terra
tu que sempre m'has trobat
en les nits de lluna plena
dormint en el teu sofà.

Tu m'ajudes sense presses
si cal deixes el que tens
m'obres sempre casa teva
perquè no em quedi al carrer.

Glòria, glòria per tu!

Tots els anys que hem viscut els he guardat
amagats en el meu calaix
sempre tindré un lloc on anar-te a buscar
si mai et trobo a faltar.

Ens fem vells però no hi ha pressa,
entre copes em vas dir,
col·locats quasi com sempre
sense un duro però amb estil.

No desitjo una altra cosa
el meu món, els meus amics
i la vida no em fa nosa
mentre tingui un ros als dits.