Aquesta maleïda llum
torna cada tres segons
i els neons intermitents
omplen l'aire de colors
A la ràdio sona "Madame George"
de Van the Man, quins temps aquells
potser sigui la millor cançó
per pendre l'últim cafè
Hores d'insomni i rom
el temps va a poc a poc
ningú pot fer res per mi
no vull marxar mai més d'aquí
Hores d'insomni i rom
tornen del seu racó
em deixen veure passar
la meva vida sencera per davant
La roba se m'enganxa al cos
tot l'aire està estancat
el silenci, el rom i la calor
recordant-me vells amors
Sento els sorolls del carrer
i els vaixells prop d'aquí
les ombres entren sense avisar
des d'on s'amaga el meu destí
|
Hores d'insomni i rom
el temps va a poc a poc
ningú pot fer res per mi
no vull marxar mai més d'aquí
Hores d'insomni i rom
tornen del seu racó
em deixen veure passar
la meva vida sencera per davant
Recordo quan la vaig trobar
a la part vella de la ciutat
aquell cos, aquell vestit
m'han fet seguir-la fins aquí
I els neons intermitents
tornen cada tres segons
i el reflexe del seu cos
omple l'aire de records
Hores d'insomni i rom
venen un altre cop
em retornen al meu llit
el regust del seu encís
Hores d'insomni i rom
el temps va a poc a poc
ningú pot fer res per mi
no vull marxar mai més d'aquí
|