Divuit mesos i un dia més 
es fa tan lent esperar
ja no passen tramvies, no  
Ja no vaig ni a pescar
ja no borden els gossos
i han plegat els del circ
ja no hi ha trapezistes, no  
i tu no véns mai per aquí.

S'ha parat el rellotge vell
de la nostra estació
i els ocells de la via tres
s'han rebel·lat contra tot
i els diumenges a la tarda són
encara tan avorrits
hi ha coses que no canvien mai
i tu no véns mai per aquí.

Un avió creua un tros de cel
i jo em sento morir
aquests núvols no marxaran
fins que arribi l'abril
Tu ja no véns mai per aquí.

Ja no queden estrelles no
tampoc passen els trens
que ens portaven a casa els dos
després d'anar a trencar el gel.

I ja res és com era abans 
els avis diuen sovint
les xafarderes van preguntant
per què no véns mai per aquí?
I les nits quan ja no fa fred
torno a pujar al meu terrat
Des d'aquí puc veure encara
aquest cel ennuvolat.

Tu ja no véns mai per aquí.