Tinc la set que no s’apaga
Que em fa viure i em fa fort
Una veu que no s’amaga
Dona cops i dona sort

A distància em convides
A mirar i a anar més lluny
Només un cop a la vida
Trobaré algú com tu
Un cop a la vida
Que no em prendrà ningú

Com pot ser que estiguis sola
Jo mateix em sento estrany
Laberints de cent mil dies
Mil portes sense pany

El meu cor et convida
A mirar i a seguir endavant
Només un cop a la vida
Tu i jo serem iguals
Però avui em reservo
La imatge d’un instant

 

Versos que em fereixen
Hores que s’han aturat
I que no passen mai

Reptes que m’ofeguen
Dies de soledat
Que no vull superar

Decadència d’un miratge
Que es despulla lentament
T’acompanyo fins a casa
Potser amb el pensament

La distància em convida
A mirar i a seguir endavant
Hi ha molts cops a la vida
Que res no és tant important
Per això em reservo
La imatge d’un instant