Tu sorties de las cendres
Però no te’n vas adonar
T’enlairaves cap el sostre
Jo tancava els ulls per no mirar

El teu cos pinta una història
D’un ocell blanc i negre desgastat
Fins a on arriba la memòria
Pot ser com abans, pot ser com abans.

Alliberat com un au Fènix
Sense passar comptes amb la gravetat
L’horitzó mai no s’acaba
A teu davant

Veig les espurnes vives del teu riure
Un cel de núvols desgastats
Veig un mar de llunes plenes
Al teu davant

Entre onades i tempestes
Sortint de les brases reforçat
Desplegues les teves ales
Com aquell que torna triomfant

En la pell puc veure el rastre
Que hi ha dibuixat el teu passat
Has pogut tornar a enlairar-te
Pot ser com abans, pot ser com abans