És l'hora bruixa i la claror se'n va
la màgia arriba com sempre puntual
la lluna espera el moment oportú
d'aquí a una estona ja no hi haurà ningú.
Si ella passa avui la veuré
potser ja és l'hora de trencar el gel.
És l'hora bruixa i el dia s'ha cansat
la tarda ensenya el seu tros daurat
vermells encesos pinten el cel rogent
i els fanals s'encenen sobre el meu carrer.
I cap al vespre, quan els cel cau
tothom ensenya el seu tros millor.
Al vespre els gats tots som iguals
la lluna arriba i treu el cap
a l'hora bruixa tot s'hi val després de tot
és ara quan els somnis són veritat.