Ja torna a casa, la gent cansada
farta de tant treballar
per un grapat de falsos propòsits
com ens deixem enganyar.

Tothom s'amaga darrera la finestra
dels cotxes que venen i van
sense pietat els neons enlluernen
el fum surt de terra l'asfalt.

És la vella història
la del somni americà
tothom sap quan arriba
ningú sap quan se'n va.

Sento el blues d'un juke-box metàl.lic
i el bar a punt de tancar
només quatre meuques buscant
solitaris
que per un petó pagaran.

Sense pietat en cossos malmesos
el desig passeja de nit
ofertes discretes d'un gram de coca
l'únic que et pot fer resistir.

Molt sovint oblides
que prop d'aquí tens el mar
pot ser una bona sortida
per si mai vols marxar
Però ara és molt tard.

i en travessar el pont de Brooklin
Manhatan em sembla un gegant
em sento sol molt lluny de casa
on tu m'estàs esperant

Però ara és molt tard.