Tinc la meva memòria
oblidada fa tant de temps.
Tinc la meva esperança
que m’espera, tan impacient.

Vull tornar a embogir
amb els teus secrets,
tots aquells
que no sap ningú,
i recordar
les tempestes
que m’acosten
tan a prop de tu.

Hi ha tantes paraules
que només puc dir-te de nit.
Hi ha tantes petjades
que tot sol jo no puc seguir.

Vull tornar a embogir
amb el lent pas del temps
reflectit dins dels teus ulls,
i oblidar
les tempestes
que m’allunyen
tan sovint de tu.

 

Nits de tempesta
que m’arrosseguen
a contracor.
Llampeguen en l'aire
paraules buides
que enganyen el meus records.

 

Tinc la meva memòria
que m’oblida fa tant de temps.
Tinc la meva esperança
que em desespera, tan impacient.

Vull tornar a embogir
amb la teva pell
i el record
del teu perfum,
i oblidar
les tempestes
que m'allunyen
tan sovint de tu.

I recordar
les tempestes
que m’acosten
tan a prop de tu.