Em sento estrany en veure el dia que em desperta
em sento estrany en veure el dia sense llum
encara no m'acostumo a no sentir el teu perfum
quan el pensament em porta tant lluny
quan el pensament em porta a prop de tu

Em sento estrany en veure el vespre quan hi ha boira
em sento estrany en veure els vespres de tardor
encara no m´acostumo a no sentir-te a prop
quan el fred arriba a casa i encenc foc
quan el fred arriba a casa i estic sol

Qui pogués tenir paraules
per poder-te dibuixar
en un poema de set versos
i poder-te’l recitar
quan la nit desperti l’alba
i comenci a clarejar el dia

Em sento estrany en veure la nit sense estrelles
em sento estrany en veure la nit sense tu
i encara no m’acostumo a sentir en els meus llençols
la fredor que té l’absència del teu cos
la buidor que deixa en el meu record

Qui pogués tenir paraules
per poder-te dibuixar
en un poema de set versos
i poder-te’l recitar
quan la nit desperti l’alba
i comenci a clarejar el dia