Em dius hola amb un somriure
Tant amablement
Sorprenentment molt amable
Potser excessivament

M’obres gentilment la porta
I em deixes passar
Tots els gestos són tan afables
Que em fan sospitar

Em parlen amb molt respecte
Em tracten “de vostè”
Sentir tanta cortesia
Em sembla sorprenent

De cop tot el món m’observa
Amb massa bondat
De sobte tot és agradable
I això em fa sospitar

 

 

Potser és allò que en diuen fer-se gran
Allò que en diuen envellir
Tempus fugit tot passa volant
Sóc massa jove pels anys que tinc

Em costa molt no reconèixer
Tots aquests carrers
Res no és com jo recordo
Tot és tant diferent

Les ulleres m’ajuden molt
A veure-hi de prop
Però els meus ulls no s’acostumen
A veure canviar el món