Potser va ser el Petricó
que ens va fer embogir
amb la seva màgia
el dissabte a la nit

Potser va ser el vi dolç
que em va fer sentir
dins la teva mirada
el regust del desig

Com m'agradava
veure els teus ulls ballar
sentir les teves rialles
i poder-te escoltar

Parlàvem com poetes
encesos pel vi dolç
tu i jo, la Carme i el Tràmon
ens sentíem els millors

La nit ens queia a sobre
va pujar la calor
amb la teva mirada tendra
marejant-me a poc a poc

Els meus ulls ballaven
perduts dins del teu cos
i en cada gest, cada mirada
em volies posar a to

Potser va ser el Petricó
potser va ser el vi dolç
potser vas ser tu mirant-me a cada glop
enlluernant-me en la foscor