Quatre passes i un adéu
tot va caure en un instant
com un crit la teva veu
tinc la vida per davant.

El teu nom era un caramel
dies d'hivern en el meu llit
ets un vent calent i fred
que em fa tremolar de nit.

Ara tot entre tu i jo
quedarà com si no hagués passat res
i et segueixo recordant
que en el restaurant xinès
hi haurà una taula per dos.

Quantes nits hauran passat
tinc por de llevar-me sol
temptacions de veure el teu somriure.

He d'aprendre a viure
sense els teus llavis humits
en un món pensat per dos
com si tot ja s'hagués fos,
com un animal ferit.