Com és que encara no hi puc veure,
com és que encara parlo sol.
Després de tant de temps, no m'he acostumat
a trencar amb tot el meu passat.
Solitari és el meu pas i tothom m'és estrany,
sóc el nou de la vella ciutat.
Tot té un preu, tot té un adéu que no pots comprar.
Juga fort i torna a començar.
Per què no tinc les coses clares?
No vull la dura realitat.
Les cartes que jo vull, no es poden donar;
tot o res, pots perdre o guanyar.
Has d'aprendre a acceptar les regles del joc,
no sempre ho tens tot a les mans.
Sempre jugo de "farol", estic desesperat.
És millor que torni a començar.
Només hi ha una via per on passa el tren.
Ha arribat el dia d'anar cap a l'infern,
o tornar a començar.