Vespres de desembre, deixant la tardor
les ombres es fan llargues, passejant pel port.
Trencant les onades, amb el peu descalç
confonc el sorroll del cor amb el batec del mar.

Hi ha nits tan senceres, hi ha nits sense estels
hi ha nits que la boira, no et deixa veure el cel.
Hi ha nits sense lluna, hi ha nits per l'amor
hi ha nits que si esperes més podràs veure el sol.

Vespres de desembre, el terra és humit
avui tinc tot el temps del món i ningú per compartir.
Cançons a la lluna -nenúfar estrany-
veig Neptú mirant el mar darrere un fanal.

Hi ha nits solitàries, hi ha nits de concert,
nits d'hotel, d'una nit, on mai passa el temps.
Hi ha nits de tendresa, hi ha nits per somniar
hi ha nits molt més fosques i altres pels amants.

De nit pots posar-te el món a les mans
respirar de cop molt a fons i veure-ho tot més clar.
Oh, vespres de desembre, nits que no acaben mai
nits que només voldria estar al teu costat.