El planeta és tant petit
que havia de passar
al final passat i atzar
s'havien d'ajuntar

I ara em trobo aquí al teu davant
veig que els teus cabells són més llargs
veig que algú t'estima tant com jo et vaig estimar
som amics desconeguts amb un passat comú
víctima d'un somni, penso:

"Dos amants es perden en l'oblit
dos amics es troben com si el temps ja no existís
dos amants no saben mai què dir
dos amics recorden un amor que van compartir
perdut en l'oblit, mai va existir"

Ara em trobo al teu davant
sense saber on mirar
amb certa inseguretat
i un somriure disfressat

Veig que per tu no passa el temps
que el teu perfum és el mateix
que encara ets feliç, tal com tu i jo ho vam ser
compartim aquell record que un dia vam fer junts
víctima d'un somni, penso