30 d'abril de 2018
"És un plaer poder tornar a tocar amb tota la banda, amb tots els amics" Aquestes són les primeres paraules que Pep Sala va adreçar al públic que omplia a vessar el Teatre Auditori de Girona, i que va aquest va respondre amb un llarg aplaudiment. Acte seguit, el Pep demanava un aplaudiment encara més gran, el que servia per recordar el gran buit que hi havia a l'escenari, l'absència de Carles Sabater. I així va ser.
Precisament aquest és un dels objectius de SAU30, mantenir viu el record del Carles, i la millor manera de fer-ho és a través del llegat que SAU ens va deixar, les cançons. Cançons que el públic va deixar clar que no han volgut oblidar, i que encara tenen ben presents a la memòria. Així quedava demostrat només començar el concert, cançons cantades de dalt a baix, repetint els "tics" habituals en aquells concerts de mitjans dels 90. Poques cançons després de l'inici del concert, ja gairebé tothom havia oblidat que, havien passat 20 anys... o més. Una muntanya russa d'emocions que anaven i venien segons les cançons que presentava el repertori, escollit molt intencionadament. La màquina del temps de SAU30 feia la primera aturada a l'any 1996, no és un any escollit a l'atzar, si no seleccionat amb la intenció de rememorar un dels concerts més significatius de SAU, el celebrat al Palau d'Esports de Barcelona el 21 de desembre d'aquell any.
A la bateria, el primer bateria de Sau Xarli Oliver, que a la segona part del concert seria rellevat per el bateria amb més longevitat de la banda: Quim "Benitez" Vilaplana. Vint anys després es retrobava a l'escenari amb Pep Sánchez (baix), Ramon Altimir (teclats), Gerry Duffy (veus i percussions), els guitarres Jordi Mena i Josep Lluis Pérez i esclar l'alma matter Pep Sala, guitarra, piano i veu. A la banda original de Sau s'hi suma un membre conegut de la banda de Pep Sala, Joan Antonell i com a nova incorporació Jonathan Argüelles, que coneixem de la banda Tribut a Sau, Tornem a Sau i que s'incorpora a SAU30 per completar la banda a la veu.
La segona aturada de la màquina del temps és a l'any 1992. Aquesta aturada serveix per fer un reconeixament a un altre, -sino el més gran-, concert de Sau. El celebrat el 9 de juliol a la plaça de Toros Monumental de Barcelona. Ara ja poseïts del tot per la màquina del temps... Ja no n'hi ha prou en cantar des de les butaques de la platea i es comença a fer incòmode el fet d'estar asseguts, així que la platea de l'Auditori comença a "veure's poc ordenada"... Qui diu que ja no tenim 20 anys! Això que abans de començar s'agraïa el fet de poder estar assegudets... Des de l'escenari: missatge rebut! Vinga som-hi! Gairebé tres intensses hores després, sense veu i creient haver-se tret 20 anys de sobre -tal i com confessava algú després del concert-, finalitzava amb l'èxit que superava totes les espectatives, la carta de presentació de SAU30.
Malauradament SAU mai podrà tornar, i està assumit que SAU30 és una banda sense futur, però el que sí hem d'agraïr a aquest retorn, mentre duri, és el fet de poder reviure un munt de bons records.
Un viatge que la banda no fa sola, sino que el fan acompanyats de tot l'equip tècnic que va formar part de SAU. Ja s'ha dit, que SAU30 és un projecte comú que posa al mateix nivell a la banda i a l'equip tècnic, format per: Pedri González al so, Lluis Martí als llums, els tècnics d'escenari Ferran Jurado, Jan Puig i Miquel de Paz i com no, el que coneixem com a tercer Sau, Joan Capdevila que es torna a posar en la pell de road manager. Per aquest motiu, a tots ells els vam veure saludant des de l'escenari al costat de la banda, al finalitzar el concert.
Pels que us vau quedar sense entrada, i pels que tingueu ganes de repetir, a la web www.sau.cat trobareu l'agenda de concerts on s'anirà actualitzant tota la informació.
Notícies relacionades: www.elpuntavui.cat
